Anònim II o de les dimensions permanents de la Triarquia

Amb l’Anònim II (que no és pas la continuació d’un Anònim I ni el precedent d’un Anònim III) l’autor ens posa a les mans una mena de guia secreta que orienta el lector en extraviar-lo pels curiosos laberints d’un règim que es continua a ell mateix i que prospera en el caos instaurat per l’ordre. Des dels consells del poder fins als subterranis de la clandestinitat, autoritzada o no, i passant per les grans orgies funeràries, els esbossos biogràfics dels pares de la pàtria, les disbauxes oficialment tolerades, els mecanismes de control intel·lectual i les complicitats inconfessades, el panorama de la confusió es desplega amb humor, ironia i sarcasme fins a la cabriola final quan, tancat, el ventall es queda encara obert. L’interrogant és la norma de la narració.